Un dels més bonics cants d'amor

La balada de la garsa i l'esmerla. Joan Roís de Corella

Amb els peus verds, els ulls i les celles negres,
el plomatge blanc, he vist una garsa,
sola, sense parella, separada de les altres,
que els meus ulls queden alegres del seu mirar.
I, al seu costat, estava una esmerla,
amb un gest semblant, unes plomes i un llustre,
que no hi ha al món poeta tan il·lustre
que pogués dir els afalacs de tal perla.
I amb dolça veu, ben acordada per l'art,
cant i tenor, cantaven tal balada:
" Del mal que passe no em puc curar
si no em mireu
amb un esguard dels ulls, que puga dir
que ja no us agrada
que jo haja de morir per vós.
Si muir per vós llavors creureu
l'amor que us tinc
i no es podrà evitar que no ploreu la trista mort
d'aquell que ara no voleu;
que el mal que passe no em pot deixar
si no gireu
els vostres ulls, que em diguen
que ja no us agrada
que jo haja de morir per vós".